SOCIETATS.

REPARTIMENT DE PERDIUS 2018

Dinou societats Federades del Camp de Tarragona , van rebre les primeres perdius per repoblació . Any rere any els caçadors amb esforç e il·lusió i cada vegada amb més interès recullen les perdius que els facilita la federació de caça, per repoblar els seus vedats , amb la intenció d’aconseguir biodiversitat en la seva àrea de caça.

SOTA ELS PEUS DE SANT MAGÍ

L’ÈPOCA DAURADA DE LA COLLA DE CAÇADORS DE SANT MAGÍ DE LA BRUFAGANYA

Llegir el nom de Sant Magí de la Brufaganya és possible que l’associem a llegenda, història o a tradició -diuen que l’aigua de Sant Magí és miraculosa i guareix malalties, un santuari dedicat a l’anacoreta del segle III-; però Sant Magí és molt més que tot això. És molt més que una identitat. I sinó, que els hi preguntin a la Colla de Caçadors de Sant Magí de la Brufaganya.

Aquest indret és testimoni també, d’aquesta colla de caçadors que enguany celebren el cinquantè aniversari de la seva fundació. A l’any 1966 -entre el març i l’abril d’aquell any- es va crear l’associació, tot i que ja feia anys que caçaven. Tot això va ser possible i factible de la mà d’en Salvador Bartolí, Josep Masip, Josep Mª Soler, Joan Soler, Salvador Casellas, Carlos Ballarin, Rafael Berzosa, Joan Soler Vidal, Salvador Soler i Ventura Berzosa.
Actualment, però, la societat està comandada per dos caps de colla: Salvador Casellas Rosich i Miquel Casellas Ballarin. A més, la junta la formen: el president –Miquel Casellas Ballarin-, la vicepresidenta –Laura Massons Solà-, el tresorer –Josep Casellas Ballarin-, i com a vocals, en Jaume Alsina Ferrer i Ramon Bartolí Blanch.

I mentre s’ha anat formalitzant la colla -paral·lelament i amb el pas del temps-, també han anat creixent les dimensions de l’associació i també de les seves àrees de caça que han acollit les seves batudes. La societat té dues àrees de caça amb el seu nom i estan formades pels següents municipis: Pontils -a la Conca de Barberà i amb una superfície de 3.337 hectàrees-, La Llacuna -a l’Anoia, amb un total de 22 hectàrees, Querol -a l’Alt Camp i amb 387 hectàrees-, a Santa Maria de Miralles -a l’Anoia i amb 29 hectàrees- i a Bellprat, també situat a la comarca de l’Anoia compta amb un total de 1.175 hectàrees. Però la cosa no acaba aquí. Durant tots aquests anys també han caçat als vedats de Savallà del Comtat, Conesa, Llorac, Vallverd, Biure de Gaià (tots a la Conca de Barberà) . A més, també han participat en batudes a Osca, Aragó, durant gairebé trenta-cinc anys.

Tots aquests municipis i tots aquests vedats han estat escenaris de temporades de victòries, ensurts, anècdotes i experiències i que escriuen els capítols de la seva història. Segons Miquel Casellas Ballarín –cap de la colla i president-, “la història d’aquesta societat queda marcada per molts episodis i molts moments únics i irrepetibles” i és més, afegeix que “la Blanqueta ha estat la gossa més famosa d’aquesta colla”. La seva habilitat i la seva astúcia –unes bones qualitats per caçar el porc senglar-, han quedat retratades per sempre. “Va estar perduda durant uns vuit mesos i quan la vam recuperar, a partir de llavors va ser una eminència amb el rastre i l’olfacte per buscar el porc senglar. En un quart d’hora, si ella no havia localitzat cap porc, ja podríem plegar o canviar de batuda. Era una gossa única, molt independent”, conclou Miquel Casellas.

A dia d’avui, a la colla hi cacen unes cinquanta persones puntualment -compten amb la presència d’uns quatre o cinc gossers-. A més, enguany és la temporada que més porcs senglars han aconseguit: han abatut 314 porcs, una xifra considerable i que arrodoneix la cirereta del pastís. Reflex d’aquests quasi cinquanta anys d’història que prescriuen. Una època daurada.

error: Aquest contingut està protegit, no es pot robar el contingut!